Nascut al 1913 i amb un pare notari, Espriu es passa els seus dos primers anys de vida a Arenys de Mar, tot seguit al 1915 es traslladen tota la família a Canovelles.
Set anys després de la mudança Maria Isabel, la seva germana, mort degut a una epidèmia de Xarampió, causa que provoca un gran impacte a Salvador, i que floreix les seves habilitats lingüístiques.
Escriu el seu primer llibre amb 16 anys, i el 1931 publica: Laia i el Dr.Rip, dos obres que mostren la seva originalitat i maduresa com a autor.
Estudia dret i història antiga a la Universitat Autonoma de Barcelona, on coneix al que acabaria siguent una de les seves amistats més important, el poeta Bartomeu Roselló-Porcel. El 1933 realitza un viatge amb companys i professors per: Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia.
el 1936 es prepara per estudiar llengües clàssiques i egiptologia.
Als inicis del franquisme, Espriu comença a treballar d'advocat després que la Universitat sigues suprimida i el català prohibit. En aquesta època comença de dedicar-se al teatre amb obres com: "primera història d'Ester, la poesia de les cançons d'Ariadna, les hores i Mr.Death, caminants del mur i final del laberint.
Raimon toca diversos poemes seus després de la detenció i multa, causa per la qual Espriu i la seva obra es convertirien en símbol.
Va ser candidat al premi nobel de literatura el 1971, i el 80 i 83 rep la medalla d'honor de la Generalitat de Catalunya. El 82 la medalla d'or de la ciutat de Barcelona i l'Universitat de Tolosa de Languedoc, al mateix any, se l'hi va concedir la creu d'Alfons X, el sabi, la qual va rebutjar.
El 22 de novembre de 1985 mort als 72 anys degut a un atac cardíac, i es enterrat a Arenys de mar.